Social Business City Barcelona | Resum de l’acte: Bones pràctiques en Economia Social
17108
post-template-default,single,single-post,postid-17108,single-format-standard,woocommerce-no-js,ajax_fade,page_not_loaded,,columns-4,qode-theme-ver-13.2,qode-theme-bridge,wpb-js-composer js-comp-ver-5.4.5,vc_responsive

Resum de l’acte: Bones pràctiques en Economia Social

Resum de l’acte: Bones pràctiques en Economia Social

El passat dijous 28 de novembre vam organitzar, conjuntament amb Diplocat l’acte “Bones pràctiques en Economia Social” que s’emmarca dins la segona edició de l’ESER 2019, European Social Economy Regions, una iniciativa de la Comissió Europea amb l’objectiu d’establir una xarxa efectiva d’interlocutors i entitats de l’economia social.

La jornada va ser conduïda per Eva Torrents, de Dívik, i les conferències innagurals van ser a càrrec de Karel Vanderpoorten, representant de la Comissió Europea, i d’Alex Murdock, professor emèrit de la Universitat de London South Bank.

Amb la xerrada de Karel Vanderpoorten vam poder veure en detall iniciatives d’economia social que s’estan portant a terme arreu del món, entrant en exemples i a resultats concrets. Algunes de les empreses que es van comentar van ser “Social Club The Hague” a Holanda (https://socialclubdenhaag.nl/), “Hotel Corazón” a Nicaragua (https://www.hotelconcorazon.com/) i “Alterural” a Bosnia (https://www.eurogites.org/es/alterural/)

Finalment, el Karel va expressar la definició que utilitza la Comissió Europea per a l’empresa social, posant especial èmfasi en que l’empresa social és un agent que opera dins l’economia social i que el seu objectiu principal és el de crear impacte social positiu més que el de generar un benefici econòmic.

A la conferència de l’Alex Murdock vam tornar a agafar perspectiva del concepte d’empresa social arreu del món, des de l’emprenedor individual que busca salvar el món als Estats Units a un model més cooperatiu a l’Europa continental. Va ser també molt interessant veure els buits que encara existeixen per definir el concepte amb totes les paradoxes i contradiccions que d’aquí en deriven.

Va concloure la seva intervenció introduint el debat existent entre les diferents formes d’empresa social: Lucratives o no lucratives. Destacant que la importància no recau en si hi ha o no lucre, sinó què se’n fa d’aquest.

La última part de la jornada va constar d’una taula rodona, dinamitzada també per Eva Torrents, en la que van participar-hi Josep Vidal, director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les  Cooperatives i l’Autoempresa de la Generalitat de Catalunya; Imma Pérez, Responsable de Comunicació i Participació d’Abacus; Mario Cuixart, director de la Fundació Germina; i Eugenia Gargallo, fundadora i directora d’Up Training Club.

La primera pregunta que va plantejar-se era quina era la visió i interpretació d’empresa social que tenien des de la seva entitat, la qual Josep Vidal va destacar la importància dels models participatius i democràtics. I Imma Pérez, en representació d’Abacus, va confirmar que el cooperativisme és la clau del seu model però també el teixit associatiu i la participació ciutadana. Considerant-se d’aquesta manera també empresa social.

Mario Cuixart, va voler mostrar la seva visió des de l’experiència de Fundació Germina, ressaltant que l’empresa social, sobretot a partir de la crisi econòmica, ha hagut de passar d’estar estríctament vinculat a les donacions i subvencions a buscar noves solucions de mercat. A la vegada, Eugenia Gargallo afegia que no dependre de subvencions donava més flexibilitat a les empreses per pivotar i prototipar.

La resta del debat va girar al volant del concepte, que ja havia començat a introduir el professor emèrit Alex Murdock, sobre el lucre o el no lucre. On Josep Vidal defensà el no lucre en l’empresa social ja que quan el lucre apareix és inevitable adoptar la visió de grans beneficis. Va acabar per comentar també que al base de l’Economia Social és el cooperativisme, i que Europa la defineix amb els set principis cooperatius.

Imma, defensà el model lucratiu jurídicament parlant d’Abacus, i ens recordava que la clau estava en com es guanyaven els diners i per què. En aquesta mateixa línia s’afegien tant Mario Cuixart com Eugenia. Mario, defensant que la qüestió és què se’n fa dels excedents i que el repte sempre hauria de ser fer crèixer l’organització i posar èmfasi en els beneficiaris. Eugenia, al seu torn,  posava com a punt principal de les empreses socials el impacte que aquestes realitzen.

Per finalitzar, cada ponent va definir com veia el futur de l’Economia Social a Catalunya en un tuit:

Eugenia: Fenòmen de masses. Innovador

Mario: Necessitat d’aprendre i canviar. Explorar models mixtes

Imma: Integració. Unió. Palanca de canvi

Josep: Bon Mercat. Riscos i oportunitats

 

La jornada va comptar amb la col·laboració de “la Caixa” i la Comissió Europea.